EL TALLER DE DRAMATITZACIÓ-TEATRE a L'ESCOLA .

Informe d'Antoni Navarro Amorós (Assessor de l'Àmbit Lingüístic del CEFIRE de Sagunt-València i coordinador del Postgrau Teatre en l'Educació)  per a: 

Objectiu: Analitzar els processos de consolidació de l'assignatura de teatre en l'ESO.

 L Els prejudicis socials respecte a les arts impedeixen una major difusió d'aquestes.

 J La didàctica del teatre ha de saber inspirar-se en l'essència i la voluntat social d'aquest art.

1.   Al principi va ser el "Postgrau d'Expressió Total".  (Cheste1990-1992). Prendre com a referència la formació contínua de qualitat pot ser el detonant a llarg termini.

1.   Al principi va ser el "Postgrau d'Expressió Total".  (Cheste1990-1992). Prendre com a referència la formació contínua de qualitat pot ser el detonant a llarg termini.

2. Creació de AVEC

 J L Els grups humans creatius estan exposats a tot tipus de contratemps:

• Treball altruista que ha de tenir clars els objectius socials i no els interessos gremials.
• Inventar fórmules que no impedisquen el desenrotllament personal i col·lectiu del grup.
• Rendibilitzar l"esforç del col·lectiu a nivell personal, professional i social.

3.         Disseny curricular de l'assignatura optativa de Dramatización-Teatro per la  Conselleria d'Educació de la Generalitat a càrrec de Motos, Tejedo, Alabau i Laferrière.

 L Sense disseny curricular no hi ha assignatura, el perill és la psicopedagogització en l"ESO. Però sense autoritats que recolzen les innovacions educatives tampoc.

4.         Procés per a donar carta d'identitat a l'assignatura de TEATRE:

L L'administració fa oïdes sordes a les diferents propostes que es van fent des de tots els àmbits de la creació artística i continuem a l'espera d'un interlocutor  que sàpiga entusiasmar-los, vendre'ls el projecte. Amb tot, existeix el perill d'assignaturització de la matèria una vegada aconseguida. Fórmules:

• Reivindicació de la plaça d'una assessoria de formació en didàctica de l'art dramàtic als Centres de Professors.
• Creació de la titulació acadèmica equivalent. Però els professors universitaris continuen  
• limitats a l'àmbit de l'anàlisi textual  o semiòtic, i obliden la didàctica.
• Creació d'un espai físic als centres per al taller de Dramatització-Teatre i assignació d'un horari específic dins del currículum escolar com a matèria obligatòria en formació artística.

J  Tots els innovadors teatrals han sigut en certa manera pedagogs perquè han intentat sistematitzar les seues tècniques per a poder comunicar-les (Stanislavski, Artaud, Brecht, Grotowski, Barba, etc.). El mateix han fet els pedagogs artistes (Freiré, Boal, Rodari, o Vilar amb el moviment Nouvelle École, etc.).

4.1.     Elaboració i recensió de bibliografia que permeta establir les bases del contingut específic de l"assignatura: anàlisi de textos teatrals (literaris) i de textos dramàtics (representacions); tècniques d"expressió, llenguatge dramàtic i aspectes històrico-culturals. Corpus epistemològic: Motos, Tejedo, Tejerina, Cañas,, Bercebal, Mantovani, Barret, etc.

L Malgrat  dels esforços dels especialistes l"assignatura encara té estatut d'optativa. 

 4.2.     Elaboració de manuals escolars i guies didàctiques d"espectacles que ensenyen als alumnes a veure teatre (Motos, Navarro, Palanca, Tejedo, Bercebal, Alonso i Ferreras, Mascaró ).  Octaedro, Akal,  Bromera, Magrana, Ñaque, Consell Insular, etc.

4.3.     Col·laboració amb els creadors teatrals que han reflexionat sobre els mecanismes de l'art teatral o que saben comunicar pedagògicament. Així com amb les sales alternatives, els festivals, les fires de teatre, etc. I sobretot amb ales grups de teatre valencians: La Dependent, Moma, Albena, PTV, Teatre de L'Ull, Albena, T. de los Manantiales, Sala Cercle, Carme-Teatre, Marionetarium, Pluja Teatre, Xarxa, etc. 

 4.4.     Definició del perfil del professorat especialista de dramatització-teatre com un artista pedagog (Laferrière), com un dinamitzador d"aula (Navarro) o com un agent social (Font).  Defineix el teu perfil i estil didàctic i enllesteix la teua formació contínua.

4.5.   Col·laboració amb les Escoles d'Art Dramàtic de la ciutat, amb les Aules Universitàries i amb l'Associació d'Actors que reivindiquen un perfil professional per al professorat de teatre. El corporativisme de tota professió fa que els creadors "titulats" vegen com a possibles competidors als professors de dramatització-teatre.

4.6.     Creació del postgrau universitari de "Teatre en l"Educació".  Després de diversos intents i gràcies a la col·laboració amb l"ESAD i diverses Facultats de la Universitat de València el curs 2003-2004 posàrem en marxa un postgrau "didàctico-pràctic" titulat Postgrau de teatre en l'Educació.

4.7.     Formació contínua del professorat que està impartint l'assignatura o que desitja impartir-la per mitjà d"Escoles d'Estiu i/o en centres oficials o extraoficials.

J Aquest és potser el recurs més important per la predisposició del professorat i dels actors i actrius per a la formació contínua.

 L'Aula de Teatre de la Facultat de Filologia, malgrat d'ocupar-se principalment de la formació actoral, també pot ser sensible a la formació didàctica dels futurs professors.

5. El model valencià o la recerca creativa de solucions: Malgrat els entrebancs burocràtics l'entramat social, creatiu i educatiu es mou i s'estan consolidant múltiples projectes que fan d'aquesta comunitat una de les més innovadores en teatre i intervenció educativa semblant al que està passant a les Illes Balears: trobades, fires, cursos, noves companyies, etc.

5.1.     Desenrotllament dels objectius per a la consecució de la normalització de l'assignatura per mitjà de l'associació AVEC (conferències amb experts en teatre, reunions amb autoritats administratives, difusió mediàtica dels objectius d' A.V.E.C., pàgina web interactiva, intercanvi amb altres associacions, com Cucurucú-Teatre, Kasiopea, etc.).

5.2.     Experimentació de models de teatre en l'escola: des de les EMT i el matx d'improvisació fins a l'experimentació del partenariat francés en col·laboració amb regidories de cultura i educació o la multidisciplinariedad de l'artista total de Quebec. 

5.3.     La formació contínua del professorat a tots els CEFIREs i Escoles de Formació per mitjà de cursos de llarga duració durant tot l"any.

L  Recurs inestimable per al professorat ja que li permet compartir i apropiar-se de nous estils de taller de dramatització-teatre.

  5.4.     Jornades puntuals d'intercanvi d'experiències del professorat de dramatització-teatre per temes.

Des del CEFIRE de Sagunt portem onze anys, amb onze temes diferents que han estat el centre i fil conductor de cada edició. Hem investigat fins ara en un model de Jornada que consistia en una finestra oberta des d"on obrir noves vies per a la didàctica del teatre. Hem investigat sobre un tipus de conferència-espectacle on estigués present la màxima del "Docere et delectare", i amb els espectacles de cloenda tipus one man show  on un sol actor s"enfronta amb el públic tal i com ho fa el professors i es pogueren fer els paral·lelismes entre aquestes dues professions:

1. Dramatització –teatre per a fer- "versus' teatre –teatre per a vore.
2. El teatre, l"art del col·lectiu.
3. Teatre de la imatge d"Augusto Boal.
4. Improvisació teatral i pedagògica.
5. Els emissors als espais teatrals.
6. Dramatització: expressió corporal
7. El llenguatge del gest.
8. Expressió corporal i dansa.
9. Està en crisi el teatre? Teatre  i  compromís social.
10. La mirada del Pallasso.
11. Creativitat i multillenguatges.

             5.5.     Recerca de fórmules per a un possible postgrau estable de "Teatre i Educació". 

 L'Escola de Teatre Escalante de la Diputació de València fa anys que convoca unes Jornades estivals, amb assistència de diferents agents socials, on es debatia la urgència d"un postgrau de formació en didàctica del teatre.

5.6.     Diversificació i especialització de trobades de teatre: mostres de teatre escolar (Castelló, Dénia, Torrent, Calp), de carrer (Vilareal, Sueca), grecollatí (Sagunt), d"aficionats (Teatre Talia de València, Teatre Breve de Requena), de titelles (Alacant i Albaida), de joves autors (Alacant), teatre universitari (València), Projecte Alcover, etc.  

 5.7.     Difusió mediàtica del teatre i la seua didàctica en la societat:

• Línies de teatre per a adolescents a les principals editorials del País Valencià.
• Publicació de la revista Terbolí. Llenguatge total. Formació artística. 
• Articles de premsa, entrevistes de ràdio (ràdio Klara "La passió pel teatre"), etc.  

• Col·laboració amb el Postgrau de Teatre Social de la Universitat Pere Tarrés de Barcelona.
• L'Institut del Teatre de Vic ha iniciat una sèries de possibles línies de col·laboració que consistirien en compartir formadors i anàlisis de la didàctica de la dramatització.
• Col·laboració amb la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació amb qui hem organitzat diferents congressos i activitats didàctiques.

b) Festival de Teatre + Educació de L'Eliana. Des de l'any 2005 traslladàrem les Jornades de didàctica de la dramatització del CEFIRE de Sagunt a L'Eliana amb l'objectiu d'unir-les a un Festival de teatre de caràcter didàctic que a més de la formació del professorat tingués en compte la iniciació del teatre dels joves per tal de consolidar els espectadors crítics del futur.

•  El SARC de la Diputació de València en la seua dimensió de formació i creació de nous públics recolza el postgrau des de la seua creació. 
• L'Associació-31 de professors de Teatre de Mallorca fa unes trobades de Teare escolar per a desenvolupament de la llengua.
• Associació Cucurucú-Teatre de Torrent.

 Aquest refrany popular té la seua part de veritat i radica en l'actitud dels recptors front al discurs de l'orador o les propostes del talleristas. La idea està relacionada també amb una altra que diu "Ningú no és profeta a la seua terra" i ve a confirmar el mateix que els de casa sempre ens escolten llegint entre línies el nostre discurs i no per la validesa del seu resultat en estat pur. Gràcies a aquest alquímia que es produeix per la il·lusió d'escoltar un altre discurs teòric he tingut el plaer de despertar el desig en col·lectius d'altres comunitats autònomes pel VERÍ DEL TEATRE i la seua didàctica tal com explique a aquest article d'un periòdic local.

Per altra banda, el sant si no està en la parra també aprén molt quan viatja a altres llocs i us puc dir que ha estat tot un plaer veure la vitalitat teatral de les Illes i a més de menjar com toca, hem contactat amb l'Associació de profes de teatre per secundària Trenta-1 que tenen la finalitat de promoure l'arrelament a la realitat social, cultural i lingüística del territori de parla catalana, a més de diferents grups de teatre de Mallorca com Teatre de què, Voramar Teatre, La Iguana Teatre, etc.

Si vols saber més sobre el treball de Marta Castañer respecte ací